SI EM VAGA...
Viuré, si em vaga encar de viure, 8 -
supervivent d’un cant remot. 8 a
Viuré amb la cella corrugada 8 -
contra les ires, contra el llot. 8 a
Viuré dreçant-me com un jutge, 8 -
només mirant, sense dir mot, 8 a
com la paret en el seu sòtol, 8 -
com una pedra en el seu clot. 8 a
Aquest poema el trobem en el volum d’Absència, un volum escrit l’any 1957, durant la seva etapa de
maduresa, després de realitzar els darrers anys una tasca de revisió i
relectura de les seves obres, un procés iniciat amb Nabí (1941) i culminat amb Poesia(1957).
Absència es un volum incorporat a
Poesia, un recull de 40 poemes sobre la pròpia experiència de l’exili i
d’allò que sent. Els temes son presents a la situació personal de Carner i els
títols d’aquestes poemes retraten aquesta situació (De lluny estant, Lleialtat, Si em vaga...). Son poemes escrits des
del record i la nostàlgia i utilitza una sèrie d’imatges recurrents sobre
impressions de l’exili i la impossibilitat de retorn.
Pel que fa al poema Si
em vaga..., es tracta d’un pariat format per quatre estrofes de dos versos
cadascuna. Els versos son octosíl·labs d’art menor i amb rima consonant en els
versos parells i lliure en els versos senars. Les dues primeres estrofes són la
introducció a la situació que viu el poeta, i així dons, en la primera estrofa se’ns
presenta com “un supervivent d’un cant remot”, es a dir, que ell es sent
supervivent d’aquell passat joiós de la seva terra, i que mentre pugui aferrat
a aquest passat. En la segona estrofa ens diu que viurà de mala manera, sense
estar d’acord amb allò que esta passant i que seguirà malgrat les adversitats
(“contra les ires, contra el llot”). En les dos últimes estrofes l’autor ens
retrata l’actitud que ell ha pres davant aquesta situació retratada en les dues
anteriors. Ell observarà, l’única opció que li queda es observar una realitat
que no li agrada i es quedarà quiet veient-la passar des de la llunyania. Les figures retòriques que cal destacar en
aquest poema són la anàfora (Viuré, Viuré...), on podem comprovar la fidelitat
de l’autor que, tot i sentir-se rendit per la situació, mai deixarà de viure i
lluitar per Catalunya, tot i que les adversitats siguin dures ell “viurà”. Per
altre banda trobem la comparació, en tota la darrera estrofa, comparant aquesta
actitud d’observació amb elements immòbils com la paret o la pedra, i per
últim, la metàfora que utilitza al referir-se a aquell passat que ell havia viscut, sentint-se
“supervivent d’un cant remot”. El títol
fa referència al primer vers del poema i també a aquesta voluntat de l’autor de
seguir lluitant si encara pot o vol. Per últim, cal afegir que aquest poema,
amb pocs versos esdevé una autèntica declaració de principis, s’hi apunta el
contrast entre la fidelitat i la solitud i l’autoconvenciment des de la
distància. L’autor critica una situació inabordable i tot presentat des del
patetisme d’una vida viscuda en el dolor del supervivent d’un món i un cant ja
remots, d’una Catalunya que ja no es seva.
LLEIALTAT
El seny és esmussat, l’ull es desmenja 10 A
de l’esblaimat dibuix de l’aparent; 10 B
enllà de ma finestra indiferent 10 B
s’arroseguen les esmes d’un diumenge. 10 A
Que vanament aquell tapís no penja! 10 A
El cos suau, la cara resplandent 10 B
apaguen, en final desvagament, 10 B
la deesa que riu i la que es venja. 10 A
Ans que la nit final em sigui a punt, 10 C
al fatídic avui tombo la cara; 10 D
tan envilit, em sembla ja difunt. 10 C
I un nou esclat de fe m’anima encara, 10 D
i torno, cor batent, a la llum clara 10 D
per galeries del record profund. 10 C
Aquest poema el trobem en el volum d’Absència, un volum escrit l’any 1957, durant la seva etapa de
maduresa, després de realitzar els darrers anys una tasca de revisió i
relectura de les seves obres, un procés iniciat amb Nabí (1941) i culminat amb Poesia(1957).
Absència es un volum incorporat a
Poesia, un recull de 40 poemes sobre la pròpia experiència de l’exili i
d’allò que sent. Els temes son presents a la situació personal de Carner i els
títols d’aquestes poemes retraten aquesta situació (De lluny estant, Lleialtat, Si em vaga...). Son poemes escrits des
del record i la nostàlgia i utilitza una sèrie d’imatges recurrents sobre
impressions de l’exili i la impossibilitat de retorn.
Pel que fa al poema
Lleialtat, es tracta d’un sonet, format per dos quartets i dos tercets amb
versos decasíl·labs i rima consonant d’art major amb el següent esquema mètric:
A B B A/ A B B A/ C D C / D D C. Els dos
primers quartes ens presenten una realitat dolorosa. En la primera estrofa
l’autor ens diu que es vol desentendre d’una realitat que ja no li ofereix res,
el seu seny es reduït i la seva perspectiva es desentén de la realitat, una
realitat que es un “esblaimat dibuix de l’aparent”, es a dir, deformada per
aquest passotisme que ens vol fer entendre l’autor i també una realitat que,
més enllà del punt on es troba l’autor ara (“ma finestra indiferent”) en temps
passat va ser bona, en la que “s’arrosseguen les esmes d’un diumenge”, es a
dir, on els coratges i virtuts del passat han quedat deformats. En la següent estrofa ens segueix insistint
en aquesta situació, afegint que no es una situació que s’hagi produït envà i
que no afecti, sinó que totes aquelles coses bones que hi havia abans han
desaparegut deixant pas allò dolent. Pel que fa als dos tercets, ens presenten
altre cop l’actitud que prendrà l’autor davant aquesta situació. En el primer
tercet ens mostra una actitud pessimista, de decaiguda davant la realitat,
dient que abans de morir deixarà d’afrontar el destí i donarà per perduda la
situació, que de tant dolenta que és ja no li troba sortida. En l’últim tercet
arriba la conclusió del poema i el posicionament que pren l’autor
definitivament, després de la decaiguda i de pensar que ja no val la pena
seguir lluitant, ens diu que la fe torna a venir-li i torna a sentir esperança
al pensar en aquell record, en les esmes d’aquell diumenge i en un passat al
que ell no vol donar l’esquena. El títol d’aquest poema ve donat per la
declaració de principis que l’autor torna a transmetre a través d’aquest poema.
En base a l’última estrofa podem veure la lleialtat
que l’autor presenta davant d’una situació en la que es presenta fidel a la
seva terra i que tot i a vegades sentir-se derrotat sempre aconsegueix aflorar
el sentiment de lleialtat cap a Catalunya. En el poema podem distinguir varies
figures retòriques: personificacions (“seny esmussat”, “ull es desmenja”,
“finestra indiferent”..), metàfores (“les esmes d’un diumenge”, “la nit
final”), hipèrbatons (“al fatídic avui tombo la cara” “un nou esclat de fer
m’anima encara...)...
Aquests dos poemes del volum d’Absència recollits a l’antologia reflecteixen la vivència d’exili
de Carner i el seu malestar per la
situació de Catalunya, i tot i mostrar-nos una visió pessimista i amb un cert
patetisme també ens mostra l’esperança i la fidelitat que sent cap a la seva
terra.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarMuy buen poema
ResponderEliminarya ves
Eliminarsi
Eliminar