MAR I CEL. II ACTE

Aquest segon acte s’inicià amb els sentiments de Joanot, el qual sentí pietat pels presoners cristians. D’altre banda a en Carles no li quedaven esperances i desitjà veure al seu nebot Ferran, a fi de demanar-li que després de la seva mort cuidés de la seva filla, Blanca. Però a la vegada, el vell cristià veu com aquesta té un tractament més proper cap als moriscos, tot i que, ella ho nega rotundament. Pel contrari, interiorment, la Blanca sent com flueix una connexió diferent amb en Saïd, fet que provocà en ella un fort sentiment de culpabilitat, i a la vegada por.

Seguint els desitjos de son pare, la Blanca, demanà a en Hassén la possibilitat de trobar-se amb el seu cosí. Fou aleshores quan Hassén li explicà que no trigarien en arribar a terra i allà, seria venuda. La por que la Blanca ja sentia fou accentuada amb la possibilitat de ser comercialitzada.

Més tard, Saíd prengué la decisió d’atorgar-li el segon lloc a en Joanot, ja que en Malek sentí molta ira cap els cristians. Però el renegat no acabà de veure-ho del tot clar, ja que sentia pietat per ells.

Saïd aprofità la situació per esbrinar quins eren els sentiments de la cristiana vers ell. Hassén li digué que la seva captiva tingué por. El patró dels sarraïns, sentí ira però ràpidament els seus sentiments foren contradictoris, fins al punt de sentir vergonya tan sols mirar-la.

Finalment, permeteren que en Ferran veies a la Blanca i al Carles. La captiva demanà al seu cosí que donés fi a sa vida, ja que no volia ser venuda, però tant el seu pare com el seu cosí no estigueren d’acord, però tot i això, en Ferran li prometé que si estigués en perill la mataria, de manera que ella besà la seva mà per agrair-li. En Saíd veié l’acte i la seva ira recorregué tot el seu cos, cridant a la resta de pirates per atacar als dos homes cristians, però en Joanot intentà evitar l’atac.  Més tard, tota aquella maldat que aparegué en Saïd fou apagada per la Blanca, que li mostra la realitat de la situació.

El capità veient com cada cop estaven més a prop de terra i pressentint el que passaria allà, decidí canviar de rumb, enfrontant-se, juntament amb Joanot, a la resta de tripulació. Aleshores, en Joanot aprofitant que alguns eren a baix, alliberà als cristians i començà una lluita entre els bàndols. Quan en Saïd s’assabentà, va intentar anar-hi però la Blanca ho evita.

Finalment, quan aconseguí anar-hi, els cristians s’havien fet amb la nau i foren a matar al capità musulmà, però la Blanca s’interposà al seu pare per evitar la mort del morisc que aconseguí mostrar-li el veritable amor.

Personatges

Saïd

Podem observar un gran canvi en l’actitud d’en Saïd respecte el primer acte. Al començar l’acte, després d’haver-li perdonat la vida a la Blanca, comença a dubtar dels seus sentiments cap a ella. Un cop en Hassèn li explica que ella no vol parlar-li, en Saïd es sent malament i comprova que no es una dona més. Comença a experimentar moltes sensacions contraries que el porten sempre a voler tenir a Blanca al seu costat. A partir d’aleshores totes les accions que pren el capità seran per afavorir a la captiva i assegurar el seu benestar, tot i que això li comporti problemes amb la resta de la tripulació. Accedeix a que la Blanca pugui veure a en Ferran, i després del malentès que el porta a pensar que ella esta enamorada d’en Ferran no pot evitar sentir ira i frustració. Podem veure també una actitud molt variant en la forma d’actuar d’en Saïd, ja que quan mira a Blanca tota la ira que sent s’esfuma i veiem com el personatge suavitza la seva manera de ser tant sols amb mirar-la. Durant l’escena també podem observar la por, cada cop més forta, que sent en Saïd al pensar en l’arribada a l’Alger i la venda de la Blanca a l’haren. A més, també varia la seva forma de governar el vaixell i fins i tot canvia al seu segon, en Malek, per el cristià renegat, en Joanot, ja que sap que aquest tractarà millor als cristians. Per tant, en Saïd es un dels personatges que més evoluciona en funció al primer acte, ja que a partir de la trobada amb la Blanca apareix un nou Saïd, tal i com ell mateix diu: “mes tu em matares: que en mi d’aquell Saïd no hi ha ni l’ombra!”, li diu en Saïd a la Blanca referint-se a la mort d’aquell Saïd del principi de l’obra, un personatge estricte i fred, i el naixement d’un nou Saïd, totalment entregat al seu amor per Blanca.

Blanca

Un dels personatges, juntament amb Saïd, que més canvis experimenta al llarg d’aquest segon acte. Blanc queda totalment descol·locada després de veure l’actitud d’en Saïd després que ella intentes matar-lo. No pot evitar pensar en ell d’una manera positiva, veient la seva bondat més que la part negativa, i això es un pensament que no pot evitar i que la tortura, ja que sap que fa malament i actua en contra de la seva fe. A més dels sentiments cada cop més forts cap en Saïd, la preocupació de la Blanca augmenta amb la notícia de que quan arribin a l’Alger ella serà venuda a l’haren i la idea de ser comercialitzada es superior a ella. Per aquest motiu li demana a en Ferran que la mati, ja que prefereix la mort al seu trist destí. Durant tot l’acte, Blanca es debat entre les seves dues realitats, aquell sentiment que li mana el cor i que es impossible d’evitar i per altre banda allò que li mana el cap i el sentit comú. Finalment, desprès d’observar l’actitud d’en Saïd cap a ella li es impossible no enamorar-se d’ell i deixar de veure la bondat que hi ha dins seu.

Carles

És un personatge que no evoluciona respecte el primer acte. Segueix tenint el mateix odi cap als moriscos i cada cop sent més ràbia cap a ells. No li agrada la idea de que la seva filla parli amb alguns membres de la tripulació, ja que pensa que ser amable amb ells es pecat. També segueix amb la mateixa por, l’arribada a l’Alger, i aquesta por s’accentua un cop coneix el destí que li espera a la seva filla. Per aquest motiu, totes les seves esperances segueixen ficades amb en Ferran, ja que es a l’únic a qui li confia la seguretat de la Blanca. 

Ferran

En aquest acte en Ferran segueix demostrant el seu amor cap a Blanca, i podem veure com es un home comprensiu i que l’únic que desitjà es el be per a la seva estimada, tot i no ser correspost. També manté un enfrontament contra en Saïd i es portat, juntament amb en Carles, ha ser assassinats, tot i que finalment gràcies a en Joanot, son salvats a temps.

Joanot

És un personatge que en el primer acte no te gran rellevància, i que en aquest segon acte serà molt important per al transcurs de l’obra. En la primera escena podem conèixer els orígens d’en Joanot. A causa de les infidelitats de la seva dona, en Joanot la va assassinar i va fugir de la condemna cap a l’Alger i per tant va passar a ser un renegat. En Saïd va acollir-lo a la tripulació però ell segueix sentint proximitat per els seus i durant aquest acte veurem un posicionament d’en Joanot al bàndol cristià, i de fet un posicionament molt important, ja que gràcies a ell els cristians podran assolir el control sobre el vaixell. Durant aquest acte, també passarà a ser el segon d’en Saïd, càrrec que ell no desitja ja que es contrari als seus principis. Finalment acabarà donant el pas definitiu, entregant les armes als cristians, per a que la batalla es produeixi dins del vaixell.

Hassèn

En Hassèn segueix sent el personatge més fidel a en Saïd, ja que tot i no entendre moltes de les actituds del capità i no estar d’acord amb les seves iniciatives ell segueix estant al seu costat i en contra de la sublevació a la que incita en Malek. És el personatge que manté més contacte amb la Blanca del bàndol morisc i és el que li dona la notícia de que passarà a formar part de l’haren. Durant les primeres escenes apareix com a missatger entre Blanca i Saïd, i tot i no saber quins son els sentiments que tenen l’un per l’altre, acaba notant canvis amb en Saïd i descobrint el seu amor per la cristiana.

Malek

És un personatge que a mesura que avança l’obra podem observar com la seva frustració i ira augmenten. No pot evitar sentir odi cap als cristians i demana a en Saïd de matar a en Carles. Cada cop esta més en desacord amb el capità fins que arriba el punt en el que en Saïd anomena a en Joanot el seu segon, traient-li el lloc a en Malek, i aquest acaba provocant una sublevació contra les ordres del capità.

Osman i Mahomet

Segueixen sent dos personatges secundaris de l’obra, els quals es posicionen amb en Malek durant la lluita, ja que no estan d’acord amb el canvi d’actitud d’en Saïd.

18:La lectura de l’escena XV de l’acte segon, en què es presenta un diàleg entre Saïd i Hassèn, ens permet veure uns personatges diferents a com els hem conegut fins ara. Explica i comenta l’escena, tot indicant aquests canvis que s’observen en la psicologia dels dos personatges.

En aquesta escena podem veure una relació totalment diferent a com els havíem conegut fins aleshores entre els dos personatges, a causa de l’estat d’ànim d’en Saïd. En Hassèn arriba per comunicar-li a en Saïd el malestar i les critiques que hi ha cap a ell en la tripulació, vol avisar-lo de les actuacions d’en Malek, però en Saïd es incapaç de parar atenció i no pot evitar expressar i exterioritzar els seus sentiments. Podem veure a un Saïd totalment desinhibit i amb una visió del món totalment positiva, malgrat el malestar general que li esta transmetent en Hassèn, ell segueix amb la seva actitud típica de persona enamorada. En Hassèn, per altre banda, observa l’actitud del seu capità i queda totalment sorprès, ja que observa el canvi rotund que aquest a fet. Tot i que no li diu res, i fins i tot pot sentir-se mes alliberat al parlar amb ell i dir-li les coses, per tant l’escena pren un clima de confidència entre els dos personatges, i on es demostra l’amistat i la fidelitat d’en Hassèn, a més del canvi absolut i definitiu d’en Saïd.