Mar i Cel: 1r acte

Aquest primer acte s’inicia a la cambra d’un vaixell de corsaris algerians, on la tripulació recorda el seu últim atac a un nabiu cristià. Els pirates comenten la seva victòria i els beneficis que han obtingut amb l’abordatge. Saïd, el capità del vaixell corsari, quedà ferit i manà a Blanca, la cristiana captiva, que li cures el braç. Aquest primer contacte s’accentuà quan Saïd s’assabentà del nom de la cristiana, el mateix que el de la seva mare. Més tard, Blanca es retrobà amb Carles, el seu pare també captiu. Pare i  filla recordaren l'atac dels pirates i es lamentaren de la seva sort, però seguiren creient que Déu estarà amb ells, ja que Blanca des de ben petita restà tancada en un convent de clausura.

Entre els cristians apareix també  Ferran, cosí de la Blanca, el qual li declarà el seu amor sorgit des de la infantesa. Davant d'aquesta declaració Blanca queda escandalitzada i no es capaç de concebre un fet com aquest. Més tard, Blanca es dirigí a fer la cura del braç ferit de Saïd, i fou en aquest moment quan el pirata relatà les seves experiències viscudes que el porten a actuar amb aquest odi envers els cristians. El pare de Saïd era morisc i la seva mare cristiana, tot i així la seva relació va ser ferma i lluitaran pel seu amor fins a trobar la mort, primer del pare i seguidament la de la mare, a mans de cristians tots dos. A més, en el moment de la mort de la mare, aquesta li fa prometre al seu fill venjança, cosa que marcarà en Saïd un únic objectiu.

En el moment en que Saïd relatà la seva història, Blanca no va poder evitat emocionar-se i unes llàgrimes caigueren per son rostre. Davant aquest fet, Carles s'horroritzà, ja que no entenia com la seva filla podia sentir compassió per l'home que els havia fet captius, i alhora Saïd també quedà estranyat de la reacció de la cristiana. Més tard, Blanca no podia parar de mortificar-se pensant en la seva culpa i decidí atacar-lo amb un punyal. Ja de nit, es dirigí al camarot d'en Saïd amb l'arma i es disposà a matar-lo. Just aleshores Saïd es despertà i la descobrí, però en contes d'atacar-la va provocar que Blanca continues amb la seva acció,  i en aquell moment ella no fou capaç.

Personatges

Saïd

És el capità del vaixell morisc i protagonista de l’obra juntament amb Blanca. Es presentat com a un personatge temut i criticat per la resta de la tripulació, ja que els altres pirates parlen a les seves esquenes, però també dona la imatge d'home dur i es respectat pels seus corsaris. Desprès de l'abordatge al vaixell cristià, Saïd quedà ferit a un braç i manarà a Blanca que el curi. No acaba de refiar-se de tots els membres de las seva tripulació, únicament confia amb en Hassèn. La imatge que tenim d'en Saïd a les primeres escenes es d'un pirata cruel i autoritari però un cop explica la seva història familiar es transforma en un personatge molt més humà i càlid, ja que es pot apreciar el dolor amb el que expressa aquests sentiments i s'entén la postura que pren davant la vida. El pare d'en Saïd era morisc i la seva mare cristiana, tot i la dificultat del seu amor aconsegueixen conviure i tenir un fill, tot i que acaben separant-se per la mort a mans de cristians. L'últim record que Saïd manté de la seva mare es quan ella s'estava morint i li deia que vengés als seus pares. A partir d'aquest moment trobem a un Saïd molt més sensible, que intenta aparentar un paper de capità autoritari i fer-se respectar, però que realment es preocupa, ja que quan la Blanca s'emociona al escoltar la història dels seus pares ell passa tota la nit preguntant-se el perquè d'això. Aquest canvi d'en Saïd podem apreciar-lo al final del primer acte, un cop la Blanca intenta assassinar-lo i ell sucumbeix, fent entendre que la seva vida tampoc te gaire sentit i que no li te por a la mort, tampoc ataca a la Blanca, deixant veure per primer cop els sentiments que després apareixeran.

Blanca

És tracta de la protagonista de l’obra juntament amb en Saïd. És una jove cristiana que ha estat captivada per uns corsaris. La seva infantesa no fou com la de la resta de noies. De ben petita, a més de patir la mort de la seva mare, fou tancada en una cel·la pel seu pare amb la finalitat de que seguís una vida pròxima a Jesús. I així fou. Quan els corsaris van abordar el vaixell on ella viatjava, juntament amb el seu cosí Ferran i el seu pare Carles, anaren cap a Barcelona per portar a la Blanca al convent de Carme perquè restes allà al costat de Déu. 

El fanatisme religiós del seu pare ha portat a la Blanca a tenir una fe sega en la seva religió. Però quan arribà al vaixell dels islàmics s’adonà d’una realitat diferent, d’un món que per a ella encara no existia, un món que li provoca l’aparició de sensacions mai viscudes; el menyspreu que sent per aquells pirates es fa present. Però totes les seves idees i sentiments religiosos es veuen frustrats quan en escoltar la història d’en Saïd, li fou impossible evitar sentir una forta compassió cap a aquell musulmà i emocionar-se.

Carles

És el pare de Blanca i capità del vaixell cristià. Té molt odi cap als pirates moriscos i no entén perquè ha arribat a la situació en la que es troba. És tracta d'un home molt creient, ja que totes les seves terres estan promeses a l'Església i a la seva filla la tanca en un convent des de petita. No es compadeix de la desgràcia que li succeeix a en Saïd i culpa a la seva filla de fer-ho, ja que en ell només veu a l'enemic i no a la persona. Carles es molt exigent amb el comportament de Blanca i la fa acatar totes les normes i ser fidel a la seva religió. A més, es un home molt ric que sap que un cop venut com esclau podrà pagar la seva llibertat, i que per tant tot el seu patiment va dirigit a la seva filla.

Ferran

És el cosí de la Blanca i el patró del vaixell cristià que ha estat atacat pels corsaris.

En Ferran ha estimat a la Blanca des de que eren infants i no està d’acord en que entri al convent, és per aquest motiu que intenta convèncer-la de que té una visió errònia de la religió i de que ha d’obrir-se al món.

És un homes valent, que s’enfronta en determinats moments als corsaris, i a la vegada assenyat i sincer.

Joanot

És un membre de la tripulació dels corsaris. En un primer moment en Joanot fou cristià però més tard rebutja la seva religió i els seu fonaments cristians. Els cristians que arriben al vaixell s’assabenten de que és un  un renegat, es a dir, que no accepta la religió cristiana i es perseguit a España per la Inquisició per el seu canvi de bàndol.

Hassèn

És un dels corsaris que forma part de la tripulació. És l’home de confiança de Saïd, l’admira, de la mateixa manera que admira els actes que porten a terme contra els cristians. Té un caràcter fort, difícil de tractar, ja que fins i tot en Ferran, després de parlar amb ell s’adona de que té un geni complicat, a més de la fidelitat que mostra cap al seu arraix, en Saïd. El capità sap que es de l'únic que pot fiar-se dins la tripulació, tot i que no el tracta com en Hassèn es mereixeria.

Malek

És un dels pirates de la tripulació, i en aquest primer acte el segon d'en Saïd, tot i que el capità no confia en ell. No s'entén amb en Saïd i el critica a les esquenes.

Osman i Mahomet

Són dos pirates moriscos que formen part de la tripulació. Són dos personatges secundaris que en ocasions donen suport a les opinions d'en Malek.