MAR I CEL: Acte III

L’últim acte de l’obra s’inicia amb una conversa entre dos personatges que no havien intervingut fins el moment, en Guillem i en Roc, dos cristians que també eren captius i que comenten la disputa que s’ha produït fa poc al vaixell i com els cristians han assolit el domini del vaixell corsari. En Guillem vol ser capità i en Roc li dona suport, tot i que son conscients de que qui mana es en Carles. Per altre banda, els dos personatges també es fixen en Blanca, la qual esta situada davant la porta del camarot on està tancat en Saïd, aguantant la son i amb un punyal a la mà, amb el qual esta disposada a matar-se  si algú s’apropa a la habitació. En aquest moment es quan veiem la verdadera transformació de Blanca, ja que com ella mateixa diu, esta disposada a fer el que calgui per tal de salvar a en Saïd, definitivament esta enamorada d’ell i no pot evitar protegir-lo. Més tard apareix en Joanot per tal d’oferir-li a Blanca la salvació d’en Saïd, però la cristiana no vol escoltar-lo ja que el segueix considerant un renegat i també traïdor al seu amo. Finalment en Joanot aconsegueix fer veure a Blanca que ell vol sacrificar-se per en Saïd i donar la seva vida per ell, ja que es l’únic que mai li ha donat l’esquena.

Més tard també arriba Ferran per intentar convèncer a la Blanca de que abandoni, però ella es nega rotundament. Seguidament arriba en Carles, totalment abatut. Pare i filla mantenen una conversa en la que Carles primerament es mostra més calmat, ja que no acaba d’entendre quina es la situació, però al veure que la seva filla demana pietat per en Saïd  no pot evitar sentir una immensa ràbia i anar en contra de la Blanca. En aquest punt es on en Ferran actuarà a favor de la noia, i tot i fer-li mal l’amor que ella sent per en Saïd, intentarà calmar a en Carles i salvar a la Blanca. En Carles es incapaç de reconèixer els sentiments que la seva filla sent per l’arraix, i mana als soldats que entrin al camarot, però just en aquell moment s’obra la porta apareix en Saïd.

En Ferran es el primer que reacciona davant d’aquesta situació i li diu a en Guillem que faci cas a les seves ordres i serà capità. En Saïd surt del camarot per entregar-se i totalment derrotat, com un home valent que afronta el seu destí, i no entén la reacció dels cristians al veure que no el maten (ja que no te consciència del que està fent la Blanca). Finalment, veu el punyal que te la Blanca entre les mans i ho entén tot. Ell intenta que la Blanca li doni el punyal i poder morir per ella, ja que es conscient de tot el que està arriscant, però ella no vol. En Saïd acaba plorant després de dir-li a Blanca que ell es un home dolent que no mereix pietat, per tal que ella l’abandoni i protegir-la, i amb aquests plors el bàndol cristià queda sorprés, sobretot en Ferran, de la honestitat i el valor d’en Saïd.

En Carles ha de sortir a prendre l’aire ja que la situació pot amb ell i tots l’acompanyen. En aquell moment en Saïd i la Blanca es queden sols i es quan poden dir-se l’un a l’altre quins son els seus sentiments, uns sentiments que mai havien experimentat. Tots dos són conscients de les dificultats del seu amor, un amor impossible que tal com descriu en Saïd es semblant al mar i al cel que mai poden ajuntar-se, únicament en l’horitzó. Un cop els dos ja han acceptat la seva mort apareix la última esperança amb en Ferran, el qual prepara una barca per a que en Saïd pugui fugir, ja que estima a Blanca i sap que la seva salvació depèn de la d’en Saïd. Els dos protagonistes agraeixen això a en Ferran i s’acomiaden amb un petò i prometent tornar-se a veure i buscar-se. Però, un cop en Saïd es disposa a baixar per la corda apareix en Carles i dispara cap a ell. Blanca, al veure la intenció del seu pare s’interposa entre la bala i en Saïd i ella queda ferida. En Saïd la agafa i es llença al mar amb ella.

Personatges

Saïd

En aquest tercer acte, l’actitud d’en Saïd no varia respecte al segon, ja que continua sent aquell morisc que protegeix a la Blanca i de vegades, pren una actitud més revolucionaria però amb la tranquil·litat i la bondat que li transmet la captiva, canvia el seu parer.

Podem veure la protecció que sent per la Blanca quan li nega l’opció a morir per ell i la incondicionalitat que apareix per l’amor que sent per la cristiana.

Tot i que, si que podem veure un Saïd més intens en sentit amorós, un Saïd que ha perdut la por per tot i que desitja satisfer la seva ànima amb l’amor de la Blanca. Per a ell deixa de tenir importància la religió ja que li declara el seu amor incondicional, el qual supera aquesta religió que els distancia, els déus que posseeixen i tots els sentiments mai presenciats en cels i terres.

Finalment, de la mateixa manera que la Blanca dóna la seva vida per ell, ell mostra tots aquests sentiments vers la cristiana, abans anunciats, donant-li també la seva vida.  

Blanca

La Blanca, en aquest tercer i últim acte, continua mostrat els seus sentiments reals, deixant de banda la religió cristiana, la qual havia sigut per ella el principal pilar de la seva vida. Després de protegir en Saïd en el segon acte de la seva mort, ara continua mostrant-li la seva fidelitat, ja que no consent separar-se de la vora d’on es troba el captiu Saïd, tot i que continua enfrontant-se als fonaments de la religió i a l’opinió del seu pare. La cristiana, demana clemència al seu pare, però l’acte, resulta en va, i això la porta a seguir amb els seus pensaments.

Al final d’aquest tercer acte, coneixem una Blanca molt més emotiva, més sincera i clara amb en Saïd, que finalment aconsegueix convèncer al seu cosí Ferran per què els ajudi a escapar i poder viure l’amor que ha sorgit entre tots dos. Però l’acte no sortí bé, i finalment, la Blanca tornà a mostrar aquest amor tan intens pel Saïd donant la vida per ell.

Carles

De nou podem veure un Carles sense evolució, que continua amb els seus pensaments ferms cap a la religió cristiana, sense tenir present els sentiments de la seva filla.

En un primer moment el Carles, pensa que s’ha filla es penedeix del seu acte de protecció al morisc i continua fidel a la seva religió, però més tard s’adona de que no es així i que els seus sentiments cap en Saïd són encara més ferms. Això el porta a mostrar de nou la seva ira, sense pensar per un moment en la Blanca.

Finalment decideix actua portant al Saïd al seu desenllaç, però la seva acció no surt com ell desitjava, sinó que la que mort és la seva filla, la qual dona la vida pel musulmà.

Ferran

En aquest tercer acte, podem veure un Ferran que ja es coneixia des del començament, però que no havia mostrat tant la seva bondat i la fidelitat a ell mateix, als seus principis.

El Ferran parla amb la seva cosina, la qual s’obra i li explica els seus sentiments reals. Tot i que, ell està enamorat des de ben petit d’ella, la recolza i intenta ajudar-la en la mesura del que li es possible. És per aquest motiu, que decideix parlar amb el seu oncle i fer-li entendre que la seva forma d’actuar és errònia, ja que donant fi a la vida del morisc no aconseguirà res. A més, li mostra els seus pensaments, dient-li que ell ha provocat que la seva filla sigui així, ja que li va treure tota la llibertat de més jove sense tenir present que, realment, ella no estava destinada al claustre i ara ha pogut trobar allò que l’omple la seva vida, i és que s’ha enamorat d’en Saïd.

Durant tot aquest tercer acte, podem veure com el Ferran intenta ajudar a la Blanca: la defensa del seu pare, intentant-li fer entendre la situació, evitant que els cristians ataquin en Saïd i finalment, mostra una forma per que tots dos, en Saïd i la Blanca, puguin fugir.

Joanot

En Joanot en aquest tercer acte i tot haver alliberat els cristians, continua sent fidel al seu capità i intenta salvar-lo, ideant un pla, que finalment no es porta a terme.

Tot i això, la Blanca no creu el que li diu, ja que un cop ja havia traït al cristianisme, i ara els seus companys musulmans per salvar als cristians. Però, veient el grau de fidelitat que assoleix en Joanot amb en Saïd, capaç de donar la vida per ell, es demostra que l’únic que portava buscant el renegat durant molt de temps era la comprensió d’ algú, i amb l’única persona que la troba es amb el capità morisc.

19: L’escena primera de l’acte tercer introdueix els personatges de Roc i Guillem, que encara no havien aparegut en l’acció dramàtica. Quin tipus de situació teatral plantegen aquests personatges? Quin efecte et sembla que provoca aquesta escena dins de la dinàmica de la tragèdia? Què en pensen, Roc i Guillem, de la figura tràgica de Blanca?

En Roc i en Guillem, formen part de la tripulació de cristians que havien estat captivats pels sarraïns. Aquests ens introdueixen en aquest tercer acte amb l’explicació del que succeí en la batalla amb els moriscos i com acabà aquesta, arribant així el present, a la situació en la que es troben. D’aquesta manera ens fa un resum de la situació i ens la presenta d’una manera més irònica.

El diàleg entre els dos cristians permet donar més versemblança a l’obra, ja que permeten veure com es desenvolupa l’obra des de diferents estats socials i mostrant diversos punts de vista d’una mateixa situació.

A més aquests dos tripulants mostren la seva opinió respecte la situació i una visió diferent de la donada fins al moment, ja que són annexos a l’embolic o situació tràgica que se’ns presenta a Mar i Cel. Aquests ho fan des de un punt de vista ignorant, ja que no saben que succeeix realment i és per aquest motiu que s’estranyen molt més, que els que si tenen constància de la situació. De manera, que no comprenen les accions que pren la Blanca i és per aquest motiu que pensen que està boja o fins i tot, endimoniada, pel que fet de defensar a en Saïd.

20: Fixa’t en l’escena VII de l’acte tercer. És un moment dramàtic de gran intensitat en què Carles, Ferran i Blanca defineixen les seves posicions davant del conflicte creat. Quins són els arguments que utilitza cada personatge? Quins són els aspectes bàsics del conflicte religiós que es planteja?

En aquesta escena VII del tercer acte ens trobem davant d’un moment dramàtic, ja que Blanca segueix davant la porta del camarot on està Saïd per protegir-lo, i en aquell moment es troben Ferran, Carles i els soldats. Davant d’aquest conflicte trobem la postura més radical, que es la d’en Carles. El pare de Blanca manté el mateix odi cap als moriscos que al principi de l’obra i no pot suportar la idea de perdonar-li la vida a en Saïd, és incapaç d’acceptar els sentiments de la seva filla i segueix pensant que és un pecat imperdonable tot lo que Blanca esta fent. Per altre banda, trobem la postura d’en Ferran, el qual ens demostra ser un personatge més comprensiu i es el que s’encarrega de frenar a en Carles en moltes ocasions i intentar que aquest entri en raó, a més, també intenta fer-li veure a en Carles que l’actitud de Blanca es comprensible, ja que ella no estava feta per ser posada en el convent. Per últim, tenim la postura de Blanca, la qual es capaç d’enfrontar-se a les idees del seu pare i lluitar per allò que desitja, en Saïd. Ella confessa no poder parar de pensar en el seu amor i es conscient de que es un pecat però segueix volent-ho i no abandonarà mai a en Saïd, ja que ella veu com es un bon home.

A més, en aquesta escena seguim trobant el conflicte religiós que apareix al llarg de l’obra. Primerament, trobem la postura d’en Carles, el qual pensa que l’ànima de la seva filla ha estat corrompuda i que ha comés un Sacrilegi terrible al enamorar-se d’un morisc que no segueix la seva pròpia religió. Ferran troba comprensible l’actitud de Blanca ja que pensa que ella no ha nascut per entrar al convent i que el seu pare i la fe han estat retenint els seus sentiments durant molt de temps, fins que ha arribat el punt en el que han estellat. Per últim, Blanca, la qual durant tota l’obra es conscient de que aquest sentiment cap a Saïd es un pecat, ara arriba a la conclusió de que encara que sigui un pecat això que sent no vol deixar de sentir-ho, i afegeix que si cal s’emportarà a en Saïd al cel amb ella, i que si no el deixa entrar Déu que ella també marxarà i es quedarà resant a la porta.

MAR I CEL. II ACTE

Aquest segon acte s’inicià amb els sentiments de Joanot, el qual sentí pietat pels presoners cristians. D’altre banda a en Carles no li quedaven esperances i desitjà veure al seu nebot Ferran, a fi de demanar-li que després de la seva mort cuidés de la seva filla, Blanca. Però a la vegada, el vell cristià veu com aquesta té un tractament més proper cap als moriscos, tot i que, ella ho nega rotundament. Pel contrari, interiorment, la Blanca sent com flueix una connexió diferent amb en Saïd, fet que provocà en ella un fort sentiment de culpabilitat, i a la vegada por.

Seguint els desitjos de son pare, la Blanca, demanà a en Hassén la possibilitat de trobar-se amb el seu cosí. Fou aleshores quan Hassén li explicà que no trigarien en arribar a terra i allà, seria venuda. La por que la Blanca ja sentia fou accentuada amb la possibilitat de ser comercialitzada.

Més tard, Saíd prengué la decisió d’atorgar-li el segon lloc a en Joanot, ja que en Malek sentí molta ira cap els cristians. Però el renegat no acabà de veure-ho del tot clar, ja que sentia pietat per ells.

Saïd aprofità la situació per esbrinar quins eren els sentiments de la cristiana vers ell. Hassén li digué que la seva captiva tingué por. El patró dels sarraïns, sentí ira però ràpidament els seus sentiments foren contradictoris, fins al punt de sentir vergonya tan sols mirar-la.

Finalment, permeteren que en Ferran veies a la Blanca i al Carles. La captiva demanà al seu cosí que donés fi a sa vida, ja que no volia ser venuda, però tant el seu pare com el seu cosí no estigueren d’acord, però tot i això, en Ferran li prometé que si estigués en perill la mataria, de manera que ella besà la seva mà per agrair-li. En Saíd veié l’acte i la seva ira recorregué tot el seu cos, cridant a la resta de pirates per atacar als dos homes cristians, però en Joanot intentà evitar l’atac.  Més tard, tota aquella maldat que aparegué en Saïd fou apagada per la Blanca, que li mostra la realitat de la situació.

El capità veient com cada cop estaven més a prop de terra i pressentint el que passaria allà, decidí canviar de rumb, enfrontant-se, juntament amb Joanot, a la resta de tripulació. Aleshores, en Joanot aprofitant que alguns eren a baix, alliberà als cristians i començà una lluita entre els bàndols. Quan en Saïd s’assabentà, va intentar anar-hi però la Blanca ho evita.

Finalment, quan aconseguí anar-hi, els cristians s’havien fet amb la nau i foren a matar al capità musulmà, però la Blanca s’interposà al seu pare per evitar la mort del morisc que aconseguí mostrar-li el veritable amor.

Personatges

Saïd

Podem observar un gran canvi en l’actitud d’en Saïd respecte el primer acte. Al començar l’acte, després d’haver-li perdonat la vida a la Blanca, comença a dubtar dels seus sentiments cap a ella. Un cop en Hassèn li explica que ella no vol parlar-li, en Saïd es sent malament i comprova que no es una dona més. Comença a experimentar moltes sensacions contraries que el porten sempre a voler tenir a Blanca al seu costat. A partir d’aleshores totes les accions que pren el capità seran per afavorir a la captiva i assegurar el seu benestar, tot i que això li comporti problemes amb la resta de la tripulació. Accedeix a que la Blanca pugui veure a en Ferran, i després del malentès que el porta a pensar que ella esta enamorada d’en Ferran no pot evitar sentir ira i frustració. Podem veure també una actitud molt variant en la forma d’actuar d’en Saïd, ja que quan mira a Blanca tota la ira que sent s’esfuma i veiem com el personatge suavitza la seva manera de ser tant sols amb mirar-la. Durant l’escena també podem observar la por, cada cop més forta, que sent en Saïd al pensar en l’arribada a l’Alger i la venda de la Blanca a l’haren. A més, també varia la seva forma de governar el vaixell i fins i tot canvia al seu segon, en Malek, per el cristià renegat, en Joanot, ja que sap que aquest tractarà millor als cristians. Per tant, en Saïd es un dels personatges que més evoluciona en funció al primer acte, ja que a partir de la trobada amb la Blanca apareix un nou Saïd, tal i com ell mateix diu: “mes tu em matares: que en mi d’aquell Saïd no hi ha ni l’ombra!”, li diu en Saïd a la Blanca referint-se a la mort d’aquell Saïd del principi de l’obra, un personatge estricte i fred, i el naixement d’un nou Saïd, totalment entregat al seu amor per Blanca.

Blanca

Un dels personatges, juntament amb Saïd, que més canvis experimenta al llarg d’aquest segon acte. Blanc queda totalment descol·locada després de veure l’actitud d’en Saïd després que ella intentes matar-lo. No pot evitar pensar en ell d’una manera positiva, veient la seva bondat més que la part negativa, i això es un pensament que no pot evitar i que la tortura, ja que sap que fa malament i actua en contra de la seva fe. A més dels sentiments cada cop més forts cap en Saïd, la preocupació de la Blanca augmenta amb la notícia de que quan arribin a l’Alger ella serà venuda a l’haren i la idea de ser comercialitzada es superior a ella. Per aquest motiu li demana a en Ferran que la mati, ja que prefereix la mort al seu trist destí. Durant tot l’acte, Blanca es debat entre les seves dues realitats, aquell sentiment que li mana el cor i que es impossible d’evitar i per altre banda allò que li mana el cap i el sentit comú. Finalment, desprès d’observar l’actitud d’en Saïd cap a ella li es impossible no enamorar-se d’ell i deixar de veure la bondat que hi ha dins seu.

Carles

És un personatge que no evoluciona respecte el primer acte. Segueix tenint el mateix odi cap als moriscos i cada cop sent més ràbia cap a ells. No li agrada la idea de que la seva filla parli amb alguns membres de la tripulació, ja que pensa que ser amable amb ells es pecat. També segueix amb la mateixa por, l’arribada a l’Alger, i aquesta por s’accentua un cop coneix el destí que li espera a la seva filla. Per aquest motiu, totes les seves esperances segueixen ficades amb en Ferran, ja que es a l’únic a qui li confia la seguretat de la Blanca. 

Ferran

En aquest acte en Ferran segueix demostrant el seu amor cap a Blanca, i podem veure com es un home comprensiu i que l’únic que desitjà es el be per a la seva estimada, tot i no ser correspost. També manté un enfrontament contra en Saïd i es portat, juntament amb en Carles, ha ser assassinats, tot i que finalment gràcies a en Joanot, son salvats a temps.

Joanot

És un personatge que en el primer acte no te gran rellevància, i que en aquest segon acte serà molt important per al transcurs de l’obra. En la primera escena podem conèixer els orígens d’en Joanot. A causa de les infidelitats de la seva dona, en Joanot la va assassinar i va fugir de la condemna cap a l’Alger i per tant va passar a ser un renegat. En Saïd va acollir-lo a la tripulació però ell segueix sentint proximitat per els seus i durant aquest acte veurem un posicionament d’en Joanot al bàndol cristià, i de fet un posicionament molt important, ja que gràcies a ell els cristians podran assolir el control sobre el vaixell. Durant aquest acte, també passarà a ser el segon d’en Saïd, càrrec que ell no desitja ja que es contrari als seus principis. Finalment acabarà donant el pas definitiu, entregant les armes als cristians, per a que la batalla es produeixi dins del vaixell.

Hassèn

En Hassèn segueix sent el personatge més fidel a en Saïd, ja que tot i no entendre moltes de les actituds del capità i no estar d’acord amb les seves iniciatives ell segueix estant al seu costat i en contra de la sublevació a la que incita en Malek. És el personatge que manté més contacte amb la Blanca del bàndol morisc i és el que li dona la notícia de que passarà a formar part de l’haren. Durant les primeres escenes apareix com a missatger entre Blanca i Saïd, i tot i no saber quins son els sentiments que tenen l’un per l’altre, acaba notant canvis amb en Saïd i descobrint el seu amor per la cristiana.

Malek

És un personatge que a mesura que avança l’obra podem observar com la seva frustració i ira augmenten. No pot evitar sentir odi cap als cristians i demana a en Saïd de matar a en Carles. Cada cop esta més en desacord amb el capità fins que arriba el punt en el que en Saïd anomena a en Joanot el seu segon, traient-li el lloc a en Malek, i aquest acaba provocant una sublevació contra les ordres del capità.

Osman i Mahomet

Segueixen sent dos personatges secundaris de l’obra, els quals es posicionen amb en Malek durant la lluita, ja que no estan d’acord amb el canvi d’actitud d’en Saïd.

18:La lectura de l’escena XV de l’acte segon, en què es presenta un diàleg entre Saïd i Hassèn, ens permet veure uns personatges diferents a com els hem conegut fins ara. Explica i comenta l’escena, tot indicant aquests canvis que s’observen en la psicologia dels dos personatges.

En aquesta escena podem veure una relació totalment diferent a com els havíem conegut fins aleshores entre els dos personatges, a causa de l’estat d’ànim d’en Saïd. En Hassèn arriba per comunicar-li a en Saïd el malestar i les critiques que hi ha cap a ell en la tripulació, vol avisar-lo de les actuacions d’en Malek, però en Saïd es incapaç de parar atenció i no pot evitar expressar i exterioritzar els seus sentiments. Podem veure a un Saïd totalment desinhibit i amb una visió del món totalment positiva, malgrat el malestar general que li esta transmetent en Hassèn, ell segueix amb la seva actitud típica de persona enamorada. En Hassèn, per altre banda, observa l’actitud del seu capità i queda totalment sorprès, ja que observa el canvi rotund que aquest a fet. Tot i que no li diu res, i fins i tot pot sentir-se mes alliberat al parlar amb ell i dir-li les coses, per tant l’escena pren un clima de confidència entre els dos personatges, i on es demostra l’amistat i la fidelitat d’en Hassèn, a més del canvi absolut i definitiu d’en Saïd.

Mar i Cel: 1r acte

Aquest primer acte s’inicia a la cambra d’un vaixell de corsaris algerians, on la tripulació recorda el seu últim atac a un nabiu cristià. Els pirates comenten la seva victòria i els beneficis que han obtingut amb l’abordatge. Saïd, el capità del vaixell corsari, quedà ferit i manà a Blanca, la cristiana captiva, que li cures el braç. Aquest primer contacte s’accentuà quan Saïd s’assabentà del nom de la cristiana, el mateix que el de la seva mare. Més tard, Blanca es retrobà amb Carles, el seu pare també captiu. Pare i  filla recordaren l'atac dels pirates i es lamentaren de la seva sort, però seguiren creient que Déu estarà amb ells, ja que Blanca des de ben petita restà tancada en un convent de clausura.

Entre els cristians apareix també  Ferran, cosí de la Blanca, el qual li declarà el seu amor sorgit des de la infantesa. Davant d'aquesta declaració Blanca queda escandalitzada i no es capaç de concebre un fet com aquest. Més tard, Blanca es dirigí a fer la cura del braç ferit de Saïd, i fou en aquest moment quan el pirata relatà les seves experiències viscudes que el porten a actuar amb aquest odi envers els cristians. El pare de Saïd era morisc i la seva mare cristiana, tot i així la seva relació va ser ferma i lluitaran pel seu amor fins a trobar la mort, primer del pare i seguidament la de la mare, a mans de cristians tots dos. A més, en el moment de la mort de la mare, aquesta li fa prometre al seu fill venjança, cosa que marcarà en Saïd un únic objectiu.

En el moment en que Saïd relatà la seva història, Blanca no va poder evitat emocionar-se i unes llàgrimes caigueren per son rostre. Davant aquest fet, Carles s'horroritzà, ja que no entenia com la seva filla podia sentir compassió per l'home que els havia fet captius, i alhora Saïd també quedà estranyat de la reacció de la cristiana. Més tard, Blanca no podia parar de mortificar-se pensant en la seva culpa i decidí atacar-lo amb un punyal. Ja de nit, es dirigí al camarot d'en Saïd amb l'arma i es disposà a matar-lo. Just aleshores Saïd es despertà i la descobrí, però en contes d'atacar-la va provocar que Blanca continues amb la seva acció,  i en aquell moment ella no fou capaç.

Personatges

Saïd

És el capità del vaixell morisc i protagonista de l’obra juntament amb Blanca. Es presentat com a un personatge temut i criticat per la resta de la tripulació, ja que els altres pirates parlen a les seves esquenes, però també dona la imatge d'home dur i es respectat pels seus corsaris. Desprès de l'abordatge al vaixell cristià, Saïd quedà ferit a un braç i manarà a Blanca que el curi. No acaba de refiar-se de tots els membres de las seva tripulació, únicament confia amb en Hassèn. La imatge que tenim d'en Saïd a les primeres escenes es d'un pirata cruel i autoritari però un cop explica la seva història familiar es transforma en un personatge molt més humà i càlid, ja que es pot apreciar el dolor amb el que expressa aquests sentiments i s'entén la postura que pren davant la vida. El pare d'en Saïd era morisc i la seva mare cristiana, tot i la dificultat del seu amor aconsegueixen conviure i tenir un fill, tot i que acaben separant-se per la mort a mans de cristians. L'últim record que Saïd manté de la seva mare es quan ella s'estava morint i li deia que vengés als seus pares. A partir d'aquest moment trobem a un Saïd molt més sensible, que intenta aparentar un paper de capità autoritari i fer-se respectar, però que realment es preocupa, ja que quan la Blanca s'emociona al escoltar la història dels seus pares ell passa tota la nit preguntant-se el perquè d'això. Aquest canvi d'en Saïd podem apreciar-lo al final del primer acte, un cop la Blanca intenta assassinar-lo i ell sucumbeix, fent entendre que la seva vida tampoc te gaire sentit i que no li te por a la mort, tampoc ataca a la Blanca, deixant veure per primer cop els sentiments que després apareixeran.

Blanca

És tracta de la protagonista de l’obra juntament amb en Saïd. És una jove cristiana que ha estat captivada per uns corsaris. La seva infantesa no fou com la de la resta de noies. De ben petita, a més de patir la mort de la seva mare, fou tancada en una cel·la pel seu pare amb la finalitat de que seguís una vida pròxima a Jesús. I així fou. Quan els corsaris van abordar el vaixell on ella viatjava, juntament amb el seu cosí Ferran i el seu pare Carles, anaren cap a Barcelona per portar a la Blanca al convent de Carme perquè restes allà al costat de Déu. 

El fanatisme religiós del seu pare ha portat a la Blanca a tenir una fe sega en la seva religió. Però quan arribà al vaixell dels islàmics s’adonà d’una realitat diferent, d’un món que per a ella encara no existia, un món que li provoca l’aparició de sensacions mai viscudes; el menyspreu que sent per aquells pirates es fa present. Però totes les seves idees i sentiments religiosos es veuen frustrats quan en escoltar la història d’en Saïd, li fou impossible evitar sentir una forta compassió cap a aquell musulmà i emocionar-se.

Carles

És el pare de Blanca i capità del vaixell cristià. Té molt odi cap als pirates moriscos i no entén perquè ha arribat a la situació en la que es troba. És tracta d'un home molt creient, ja que totes les seves terres estan promeses a l'Església i a la seva filla la tanca en un convent des de petita. No es compadeix de la desgràcia que li succeeix a en Saïd i culpa a la seva filla de fer-ho, ja que en ell només veu a l'enemic i no a la persona. Carles es molt exigent amb el comportament de Blanca i la fa acatar totes les normes i ser fidel a la seva religió. A més, es un home molt ric que sap que un cop venut com esclau podrà pagar la seva llibertat, i que per tant tot el seu patiment va dirigit a la seva filla.

Ferran

És el cosí de la Blanca i el patró del vaixell cristià que ha estat atacat pels corsaris.

En Ferran ha estimat a la Blanca des de que eren infants i no està d’acord en que entri al convent, és per aquest motiu que intenta convèncer-la de que té una visió errònia de la religió i de que ha d’obrir-se al món.

És un homes valent, que s’enfronta en determinats moments als corsaris, i a la vegada assenyat i sincer.

Joanot

És un membre de la tripulació dels corsaris. En un primer moment en Joanot fou cristià però més tard rebutja la seva religió i els seu fonaments cristians. Els cristians que arriben al vaixell s’assabenten de que és un  un renegat, es a dir, que no accepta la religió cristiana i es perseguit a España per la Inquisició per el seu canvi de bàndol.

Hassèn

És un dels corsaris que forma part de la tripulació. És l’home de confiança de Saïd, l’admira, de la mateixa manera que admira els actes que porten a terme contra els cristians. Té un caràcter fort, difícil de tractar, ja que fins i tot en Ferran, després de parlar amb ell s’adona de que té un geni complicat, a més de la fidelitat que mostra cap al seu arraix, en Saïd. El capità sap que es de l'únic que pot fiar-se dins la tripulació, tot i que no el tracta com en Hassèn es mereixeria.

Malek

És un dels pirates de la tripulació, i en aquest primer acte el segon d'en Saïd, tot i que el capità no confia en ell. No s'entén amb en Saïd i el critica a les esquenes.

Osman i Mahomet

Són dos pirates moriscos que formen part de la tripulació. Són dos personatges secundaris que en ocasions donen suport a les opinions d'en Malek.